HIstoria y repertoriU

Historia

El grupu de baille tradicional Xeitu naz nel añu 2005 so la dirección de Paulino Santirso y María Vázquez, dambos con trayectories bien relevantes nesti ámbitu. Col enfotu de caltener y espublizar la música y el baille tradicional asturianu, y gracies a l'entusiasta llabor de los sos componentes, anguaño amuesa una representación artísticu-escénica de la diversidá musical asturiana d'Oriente a Occidente.


El paxellu ta fechu con texíos naturales, siguiendo modelos y patrones antiguos y curiando les característiques específiques de les distintes fasteres d'Asturies. Destaca sobre manera qu'esa bayura en traxes y complementos débese a que'l mesmu grupu les fai nel so propiu taller d’indumentaria tradicional.

El grupu cuenta con un bon númberu de pandereteres y tamién con un conxuntu de paisanos pandereteros que dan vida a bayura de cantares tradicionales, amás de la tradicional bandina compuesta por gaita, tambor y bombu.

Nueches en danza

Dende l'añu 2015, a propuesta de la xente que trabaya pola recuperación y espardimientu del folclor tradicional d'Asturies, surde la idea d'entamar un ciclu de “Nueches en Danza”, col enfotu de crear un eventu periódicu d'ociu, rellacionáu col baille y la música tradicional d'Asturies como filo conductor de caúna d'eses nueches.

Dellos grupos de baille y persones averaes al folclor asturianu entamen estes nueches en distintos conceyos d'Asturies. El Grupu de Baille Tradicional Xeitu participó dende l'entamu en toles “Nueches en Danza”.

Festival Intercélticu de Lorient, Francia

Nos años 2013 y 2017, el Grupu de Baille Tradicional Xeitu participó nel Festival Intercélticu de Lorient, representando a Asturies. Ye un festival de música que se celebra dende 1971. El festival ye un puntu d'alcuentru de les llamaes Naciones Celtes, nel que la cultura, música y tradiciones de los distintos países “celtes” danse cita.

Tien llugar nos primeros díes d'agostu y ye'l mayor acontecimientu d'estes característiques nel mundu, teniendo una duración de diez díes. Nel añu 2017 esti festival contó con 800.000 asistentes.

Carpa na Feria de l'Ascensión, Uviéu

En cuatro vegaes distintes, el Grupu de Baille Tradicional Xeitu participó na Feria l'Ascensión con una carpa, ameyorando cada añu los sos espectáculos y la so indumentaria. Nel añu 2011 la carpa titulóse “Xeitu na Tradición”.

Nos años 2012 y 2013 la carpa titulóse “Romería nos años 30”, amosando per primer vegada n'Asturies nun grupu de baille tradicional la indumentaria de los años 30 n'Asturies. Recreóse un chigre-tienda, realizóse la tradicional puya’l ramu, careos d'homes y muyeres amás de conciertos a lo llargo'l día con bandines tradicionales y agrupaciones de pandereteres y pandereteros.

Nel añu 2016 fízose la carpa “1900”, na que fizo tamién per primer vegada nos grupos de baille tradicional asturianos indumentaria de principios del sieglu XX.

Desfile del Día d'América n'Asturies, Uviéu

Nos años 2017, 2018 y 2019 el Grupu de Baille Xeitu participó nel tradicional Desfile del Día d'América n'Asturies, dientro de les Fiestes de San Mateo. Nel añu 2017, cola carroza del gaiteru "El Pravianu", percorriéronse les principales cais de la ciudá.

Festival de la Saint-Loup, Guingamp, Francia

Nel añu 2010, el Grupu de Baille Xeitu participó nel Festival de la Saint-Loup de Guingamp, Francia. Ye un festival de música celta que se celebra tolos años en Guingamp, Bretaña (Francia) na segunda quincena d'agostu. Creáu nel sieglu XIX, el festival dende 1957 dedícase a la danza bretona. Bandes de gaites y grupos de baille d'Asturies, Galicia y Escocia animen el festival cada añu.

Repertoriu

El nuesu repertoriu ta basáu nel trabayu de campu recoyíu a lo llargo de tola xeografía asturiana por destacaos investigadores que collaboren dafechu nel grupu. Nel so trabayu, busquen como informantes a les persones de más edá qu'aprendieron la tradición oral. Xeitu trata de tresmitir de la forma más fiel posible les pieces de baille y música recoyíes, qu'amuesen la riqueza de la nuesa cultura, intentando caltener la variedá llingüística de cada zona.